(En castellano más abajo)

Els valencians tenen el sol, el clima i una llarga tradició agrària, i no obstant això no ha sigut fins a aquests últims anys quan el concepte d’hort urbà ha començat a calar en l’imaginari col·lectiu. Es calcula que, incloent els horts privats, existeixen en tota Espanya uns 15.000 horts d’oci.

Són moltes les raons, però les que més destaquen són l’auge del comerç de proximitat (la cultura de el “quilòmetre zero”), la reticència davant els productes químics que s’apliquen en les grans extensions agràries en les quals es practica l’agricultura intensiva i el tornar a “l’autèntic sabor” de les fruites, verdures i hortalisses. Tot açò sumat a l’allunyament de l’atrafegat entorn urbà, a l’evasió des-estressant que suposa cuidar un hort.

D’entre els nous hortolans, destaquen sobretot els jubilats i les famílies amb fills, i ja no solament es tracta de xicotetes iniciatives privades, sinó també d’horts municipals. I és que segons publicava el diari digital Valencia Plaza són més de 20 els municipis valencians els que compten amb parcel·les agràries de titularitat pública en règim de lloguer. A aquestes iniciatives cal sumar aquelles que es troben en estudi i les desenvolupades amb capital privat.

En molts d’aquests horts municipals, els espais se sortegen o tenen llistes d’espera, com és el cas dels d’Almussafes, Aldaia, Albal o els de el Parc de la Torre (també conegut com Sociópolis).

Molts dels que opten per començar amb horts urbans manquen d’experiència, però aprenen ràpid, ajudats pels veïns de parcel·la o fins i tot per assessors que treballen en algunes d’aquestes iniciatives.

Aquesta proliferació d’horts urbans ens fascina i ens sembla una activitat saludable i divertida, que fomenta la socialització entre veïns, l’activitat a l’aire lliure, l’evasió del ritme agitat de les ciutats, el gaudi amb família i/o amics i la dieta saludable.

Els horts urbans es configuren com un punt de partida cap a una vertadera educació ambiental i ecològica en la ciutat, convertint a tots els ciutadans en vertaders voluntaris ambientals que participen de manera activa i exemplar en la propagació de la idea de desenvolupament sostenible.

 

---

Los huertos urbanos

Los valencianos tienen el sol, el clima y una larga tradición agraria, y sin embargo no ha sido hasta estos últimos años cuando el concepto de huerto urbano ha empezado a calar en el imaginario colectivo. Se calcula que, incluyendo los huertos privados, existen en toda España unos 15.000 huertos de ocio.

Son muchas las razones, pero las que más destacan son el auge del comercio de proximidad (la cultura del “kilómetro cero”), la reticencia ante los productos químicos que se aplican en las grandes extensiones agrarias en las que se practica la agricultura intensiva y la vuelta al “auténtico sabor” de las frutas, verduras y hortalizas. Todo ello sumado al alejamiento del ajetreado entorno urbano, a la evasión des-estresante que supone cuidar un huerto.

De entre los nuevos huertanos, destacan sobre todo los jubilados y las familias con hijos, y ya no solo se trata de pequeñas iniciativas privadas, sino también de huertos municipales, y es que según publicaba el diario digital Valencia Plaza son más de 20 los municipios valencianos los que cuentan con parcelas agrarias de titularidad pública en régimen de alquiler. A estas iniciativas hay que sumar aquellas que se encuentran en estudio y las desarrolladas con capital privado.

En muchos de estos huertos municipales, los espacios se sortean o tienen listas de espera, como es el caso de los de Almussafes, Aldaia, Albal o los del Parque de la Torre (Sociópolis).

Muchos de los que optan por comenzar con huertos urbanos carecen de experiencia, pero aprenden rápido, ayudados por los vecinos de parcela o incluso por asesores que trabajan en algunas de estas iniciativas.

Esta proliferación de huertos urbanos nos fascina y nos parece una actividad saludable y divertida, que fomenta la socialización entre vecinos, la actividad al aire libre, la evasión del ritmo agitado de las ciudades, el disfrute con familia y/o amigos y la dieta saludable.

Los huertos urbanos se configuran como un punto de partida hacia una verdadera educación ambiental y ecológica en la ciudad, convirtiendo a todos los ciudadanos en verdaderos voluntarios ambientales que participan de manera activa y ejemplar en la propagación de la idea de desarrollo sostenible.