Anàlisi de la implementació del Pacte de Milà a Espanya

Fao Consell Agrari Municipal València

En l’actualitat les ciutats han de tenir  un paper fonamental en el desenvolupament sostenible a escala global. El Pacte de Milà és un aliat indiscutible per a fer front a diferents reptes que ens insten a actuar. A les ciutats resideix més de la meitat de la població i les perspectives indiquen que per a 2050, dos terços de la població viurà en àrees urbanes (El futur de l’alimentació i l’agricultura. Tendències i desafiaments, FAO, 2017). Aquest procés d’urbanització accelerat té un gran impacte a nivell econòmic, social i mediambiental, la qual cosa indueix a reconsiderar el model de desenvolupament territorial que ha desencadenat en una crisi sistèmica en moltes de les grans urbs del planeta, afectant la qualitat de vida dels seus habitants. Dins d’aquest paradigma, les vies i processos de proveïment d’aliments i aigua, així com la seua producció i consum generen importants impactes sobre àrees del planeta, generalment allunyades dels punts de consum urbans.

El sistema agroalimentari deu, en conseqüència, oferir aliments adequats, saludables i nutritius a totes les persones, de forma constant i segura.

Actualment el proveïment alimentari a les ciutats s’enfronta a greus obstacles com a desequilibris en termes d’accés i distribució, l’escassetat de recursos i el canvi climàtic, formes de producció i consum insostenibles, les pèrdues i el desaprofitament d’aliments. Es deu així mateix considerar que les polítiques alimentàries estan correlacionades amb altres desafiaments i polítiques urbanes, com la pobresa, la protecció social i sanitària, els serveis higiènic-sanitaris, la planificació de l’ús del sòl, els transports, el comerç, el sector energètic, etc. El que indueix a adoptar un enfocament holístic, integrador i interdisciplinar.

La fam i la malnutrició, en les seues diverses formes i expressions, coexisteixen en totes les ciutats. Segons dades de FAO (Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) el nombre de persones subalimentadas en el món va augmentar fins als 815 milions en 2017 respecte als 777 milions de 2015 (L’Estat de la Seguretat Alimentària i Nutricional en el Món 2017, FAO, 2017). Al seu torn, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut, 2016), més de 1900 milions d’adults de 18 o més anys tenien sobrepés en 2016, dels quals, més de 650 milions eren obesos. Això suposa un cost social i econòmic molt important en termes de benestar i de salut pública per a les famílies i administracions públiques a escala local i nacional.

JORNADA «FERRAMENTES PER LA SOSTENIBILITAT DE SISTEMES AGROECOLÒGICS I ECONOMIA CIRCULAR»

La societat civil, la preocupació de la qual per una alimentació saludable i per sistemes productius més sostenibles va en augment, i el sector privat exerceixen un paper clau per al proveïment d’aliments a les ciutats, contribuint amb experiència, innovació i campanyes d’informació a favor de sistemes alimentaris més sostenibles, i per a la incorporació de l’enfocament d’inclusió social i drets humans en les polítiques alimentàries urbanes. (Text Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà). Davant aquestes consideracions, Figura 1: Logo del MUFPP les ciutats jugaran un paper actiu per a portar a la pràctica els processos internacionals com els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’agricultura urbana i periurbana ofereixen diferents oportunitats per a la conservació i integració de la biodiversitat en el context urbà/regional i contribueix a la creació de sinergies entre seguretat alimentària i nutricional. En aquest context les empreses agrícoles familiars i els xicotets productors juguen un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i els territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, justos i culturalment adequats.

Des del moviment municipalista es propugna que el municipal ha de ser la primera baula del canvi de model i es proposa transformar el sistema alimentari, amb un enfocament local, sense esperar canvis en les polítiques nacionals i internacionals. Davant aquestes reflexions sorgeix el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà (MUFPP, de les seues sigles en anglés), amb l’objectiu de desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, assegurances i diversificats, per a assegurar menjar sa i accessible a tots. En un marc d’acció basat en els drets humans, amb la finalitat de reduir desaprofitaments d’aliments, preservar la biodiversitat i al mateix temps mitigar els efectes del canvi climàtic.

El MUFPP estableix un Marc Estratègic d’Acció de caràcter voluntari i marca una sèrie de compromisos, objectius i metes pertinents que s’agrupen en camps temàtics que les ciutats poden seleccionar, adaptar i agrupar ajustant-se al seu context específic.