De l’Horta a les Places

samarucdigital.com

Fernando Bellón, editor de Agroicultura-Perinquiets.com
L’èxit del dia 31 de gener a la plaça de l’Ajuntament de València ha sigut tan contundent, que el consistori està treballant de valent perquè els consumidors puguen comprar directament als productors. En este article informem de les diferents possibilitats que es barallen.

Unes setmanes després del festival agro orgànic de l’Horta de València a la Plaça de l’Ajuntament de la ciutat (“De l’Horta a la Plaça”), el diumenge 31 de gener passat, paga la pena revisar el que va ser, el que ha suposat i allò en el que pot esdevenir. SamarucDigital ha compendiat una sèrie d’entrevistes realitzades al llarg d’aquella jornada que es poden revisar en el vídeo que acompanya este article.

No existeixen dades mesurades de la concurrència. Va ser multitudinària. La plaça estava de gom a gom, com un dia de mascletà de Falles. L’esdeveniment va ser planificat i organitzat amb precisió, gràcies a l’experiència dels que el van coordinar des de l’Ajuntament i en relació amb els agricultors, grups de consumidors i institucions i organismes cívics relacionats amb el medi ambient i l’agricultura ecològica. Però mai van imaginar que anara a sobrepassar les millors expectatives.

A l’esplanada de la plaça, allà on solen col·locar-se els masclets i els coets, es van instal·lar noranta llocs o “paradetes”. 15 eren institucionals. 35, de productors i transformadors. 10, d’empreses didàctiques, d’integració social, etc. La resta, col·lectius socials tipus Ecollaures, Sobirania Alimentària, Cerai, etc.

Un projecte complicat

L’experiència del dia 31 de gener va ser una posada en escena davant la ciutat del que es produeix en la seua horta, la riquesa que emmagatzema, les seues possibilitats, el seu interès ciutadà. Una experiència tan desbordant que semblavaindicar que hauria de repetir-se. De fet es va parlar d’obrir-la els últims diumenges de cada mes. Però un cop analitzat amb serenitat l’esdeveniment, s’han llegit els resultats amb ulls més realistes. Ocupar la plaça de l’Ajuntament de València amb llocs de fruites i verdures una volta al mes és un projecte complicat.

Els desavantatges superen els avantatges. És cert que els agricultors van vendre el seu gènere en quantitats inimaginades. De fet, alguns llocs es van quedar sense productes a mig matí. Encara que això no es repetira cada jornada “De l’Horta a la Plaça”, acumular béns peribles per un matí mensual és una cosa problemàtica per a la majoria d’ells, xicotets llauradors.

D’altra banda hi ha els esforços logístics. Els llocs van començar a instal·lar-se a les set del matí i a desmuntar-se a les quatre o a les cinc de la vesprada. Una jornada esgotadora per a persones que passen els dies de la setmana de sol a sol al camp, i dissabte munten el seu “paraeta” en un mercat local, Godella, Port Sa Platja (els diumenges) o el Vedat de Torrent.

Interessos en conflicte

I per fi estan una altra classe de dificultats, les burocràtiques i les que generen els interessos no sempre reals en conflicte. Sobre això últim, són un tant escandalosos els rumors que es van difondre (mai comunicats explícits) sobre el disgust que havia creat “De l’Horta a la Plaça” en grans magatzems i en xicotets comerços autoritzats a obrir en festiu. Argumentar que el mercat ecològic els privava de clientela és una solemne falsedat. En tot cas, passa el contrari.

Quant als conflictes burocràtics, el principal és el que emana d’un altre tipus de competència, és a dir, la regidoria de Proveïments i Mercats té l’última paraula en este assumpte. Si es va poder celebrar el festival agroecològic i de proximitat va ser perquè era un fet excepcional, en què es van posar d’acord la regidoria esmentada i la d’Agricultura i Horta.Per explotar bé l’experiència, les dos regidories mantenen converses que deriven en alguna solució satisfactòria per a tots els implicats.

Atac de ‘primermundisme’

Es tracta que l’alimentació torne al carrer, on fins fa no pocs anys estava present, fins que les ordenances municipals van tindre un atac de “primermundisme”, i van considerar que això de vendre enciams o llonganisses en una plaça era un exemple tercermundista que havia que desarrelar.

Es temia que els socs alimentaris de carrer es convertiren en socs africans o llatinoamericans, insalubres i caòtics. A part que no són ni una cosa ni l’altra, i qualsevol turista que haja visitat el Magrib o el Brasil pot acreditar-ho, la imatge del soc està contaminada per una incòmoda “memòria històrica” que no té res a veure amb la vitalitat dels mercats ambulants, “quan érem pobres”.

Els únics mercats existents a la ciutat de València són els de roba, trastos i algun lloc alimentari degudament autoritzat. En certa mesura, es van convertint en mercats de ropa de segona mà, la “traçabilitat” de la qual, és a dir, l’origen, és gairebé impossible de verificar.

El Partit Popular a l’Ajuntament de València ha presentat una moció o protesta o demanda, assegurant que un mercat alimentari a l’estil ‘De l’Horta a la Plaça’ crearia greuges comparatius amb els venedors dels mercats de districte existents. Però si això és crear una competència deslleial, què pot dir-se d’aquests mercats de roba i de trastos? Poca cosa, perquè no hi ha tal competència deslleial.

El substancial és canviar la imatge dels productes de mercat, exigint i oferint qualitat. En el cas de l’alimentació, la qualitat que li atorga el valor que tenen els productes de l’Horta en si mateixos, en ser venda directa de qui els produeix amb el major de les cures i esforç.

L’ordenança municipal (a la ciutat de València) que regula la venda no sedentària (carrer) deixa fora l’alimentació (excepte en casos puntuals, com fires, etc.). No es pot vendre aliments de continu al carrer. Doncs, cal modificar aquesta ordenança. És una cosa que es troba en procés de revisió, i que les dues regidories esmentades negocien. Mentrestant, s’estudien altres possibilitats.

Fomentar les “tires de comptar”

Una d’elles és fomentar les “tires de comptar” en els mercats de barri o de districte. Es tracta “tires de comptar” semblants a la de Mercavalencia, però en menor escala i a horaris de mercat convencional. Esta possibilitat existeix, està oberta, tot i que s’ha perdut en gairebé tots els mercats, excepte en el del Cabanyal, on cada dijous els agricultors registrats, ofereixen al públic les seues cols, les seues tomàques, les seues carxofes o les seues carlotes.

El procés consisteix en consensuar les accions que s’hajen d’emprendre amb grups de consumidors, venedors de mercats de districte i productors. Tampoc hi ha tants d’estos últims preparats o disposats a una feina extra, mentre els beneficis no estiguen contrastats i assegurats, és a dir mentre no es cree un mercat de consumidors fidels, un procés llarg i de filar molt fi.

Una altra possibilitat que estudien les regidories d’Agricultura i Horta i Proveïments i mercats és la de dedicar en mercats de districte nous llocs a fruites i verdures ecològiques i / o de proximitat (es tracta de no excloure els qui produeixen eco sense certificació oficial, acollint-se als Sistemes Participatius de Garantia o SPG). Alguns d’estos mercats estan en decadència, i el primer que cal fer és revitalitzar-los.

En tot cas, ens diuen des de l’Ajuntament, el que volen és fomentar el renaixement d’una activitat que existia o que encara existeix, però sense grans inversions com la reforma monumental de mercats. La clau no és restaurar la imatge externa, sinó donar vida interior a estos mercats moribunds amb xicotets productors i xicotets transformadors.

Finalment, hi ha la possibilitat de vendre alimentació en els mercats setmanals instituïts en els barris. O fins i tot crear nous mercats específics d’aliments.

Però esta panòplia de situacions possibles requereix temps i converses a diverses bandes.

L’objectiu de l’ajuntament de València és realitzar este treball silenciós i costós amb calma i bona voluntat. I, arribat el consens, realitzar les reformes administratives i reglamentàries necessàries per posar en marxa un nou camí que beneficie consumidors i productors i elimine intermediaris.