El Consell Alimentari de València aprova l’Estratègia Agroalimentària en el dia Mundial de l’Alimentació

Ahir València va celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació promovent consensos i assumint compromisos col·lectius. El Consell Alimentari Municipal va acordar elevar l’Estratègia Agroalimentària de la ciutat de València per a l’aprovació pel Ple municipal d’este mes. Amb este marc estratègic l’Ajuntament de València pretén fer efectius els compromisos adquirits amb el Pacte de Milà, la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia i el pacte Intervegas.

La regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de l’Ajuntament de València, Consol Castillo, va voler agrair a tots els membres del Consell Alimentari Municipal (CALM) la participació en l’elaboració de l’Estratègia Agroalimentària Municipal (EAM). “És una estratègia de creació col·lectiva, en el text es tenen en compte sensibilitats diferents i crec que això és el gran valor que posseeix. L’Estratègia Alimentària Municipal és una conseqüència del treball que totes i tots hem realitzat”, va manifestar la regidora abans de donar pas a la votació.

El Consell Alimentari va integrar en la seua segona sessió a nous membres amb la finalitat de ser un òrgan representatiu del sector agroalimentari en la seua diversitat i pluralitat. Els més de 50 membres del primer consell alimentari d’àmbit municipal en tot el territori espanyol van votar als representants de la Comissió Permanent així com la Vicepresidència. Estos òrgans són indispensables perquè el seu bon funcionament i la seua missió de realitzar propostes cap a un sistema agroalimentari sostenible s’establisquen sobre la base de relacions d’equilibri, econòmic, social i mediambiental.

 

Resultats de la votació per a la Vicepresidència i la Comissió Permanent

Per a la Vicepresidència el Consell va triar a PROAVA, Productes de Qualitat de la Comunitat Valenciana, entitat sense ànim de lucre, dedicada a fomentar l’alimentació sana i equilibrada entre la població i els productes agroalimentaris de qualitat de la Comunitat Valenciana. Per a la representació de les organitzacions socials en la Comissió Permanent van ser triats CERAI (Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional), Justícia Alimentària, PROAVA, Per l’Horta, Plataforma per la Sobirania Alimentària del PV i la Creu Roja. En representació de les organitzacions empresarials FEDACOVA, Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana. La Unió de Consumidors de València va ser triada per a representar a les organitzacions de consumidors. Per a la representació dels sindicats en la Comissió es va triar a COAG (Coordinadora d’Agricultors i Ramaders de la Comunitat Valenciana). La Universitat Politècnica de València serà l’encarregada de representar en la Comissió a les universitats. En representació dels col·legis professionals es va triar a CODINUCOVA, Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana. I finalment, en representació de les organitzacions agràries va ser triada la Comunitat de Pescadors del Palmar.

 

L’Estratègia Agroalimentària permetrà fer efectius els compromisos adquirits internacionalment

L’Estratègia Agroalimentària Municipal és el marc de referència que permetrà fer efectius els compromisos adquirits en les signatures de pactes internacionals, estatals i locals com el Pacte de Milà, la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia o Intervegas. “En octubre de 2015 signàrem el Pacte de Milà”, recordava Consol Castillo, “el document que hui tenim ací també havia de ser coherent amb aquest marc d’actuació”. S’inicia així un procés que permet dissenyar solucions als desafiaments que en matèria d’alimentació enfrontem com a habitants d’este entorn metropolità únic i complex.

Una vegada l’EAM siga confirmada pel Ple municipal, els diferents grups de treball i la Comissió Permanent podran avançar en propostes per a l’elaboració de plans d’acció que integren mesures sobre alimentació en diferents àmbits d’actuació com la salut o l’educació. “El document no solament pretén parlar d’alimentació, d’agricultura i de territori, sinó que també es parla de sanitat, esport, urbanisme… totes eixes coses que formen part de la vida de la gent i que són transversals, on l’alimentació és una part substancial però no l’única”, va exposar la regidora.

 

L’Estratègia Agroalimentària Municipal és un document col·lectiu on s’arrepleguen diferents sensibilitats

“La voluntat que teníem, i així li ho vaig manifestar als diferents membres de les formacions polítiques que integren part d’aquest Consell Alimentari, era que ens agradaria que ells també estigueren d’acord amb l’estratègia, perquè això implicava que, passara el que passara després de les eleccions, qualsevol podria fer-ho propi i seguiria avant”, va confessar Consol Castillo.

L’aprovació va ser unànime per part de tots els components del Consell Alimentari, únicament va haver-hi una abstenció per part de Greenpeace-España que va decidir no votar a favor perquè a pesar que estan d’acord “amb la filosofia i els principis que regeixen l’estratègia” consideren que hauria d’incloure’s de manera específica el “compromís amb la reducció del consum de carn i altres derivats dels animals”.

La proposta d’Estratègia Agroalimentària s’ha anat definint de manera paral·lela a la conformació del CALM, i és el resultat de la contribució de diversos agents del sector agroalimentari. Els principis en els quals se sustenta i els valors que transmet han constituït el primer i principal element de consens. Sobre estos pilars els diferents agents podran emetre, de manera coordinada, propostes integrals que atorguen coherència i cohesió a futurs plans d’acció que sorgisquen en l’àmbit de la ciutat.

Les línies estratègiques d’este marc de referència contemplen que, per a promoure la transició agroecològica en els sistemes agrícoles, ramaders i pesquers, és necessari promoure canvis en la nostra cultura agroalimentària. Considera la relocalització de l’economia alimentària per a generar cadenes de valor més justes. Defensa el dret a l’alimentació sostenible sense el qual no és possible parlar de sistema sostenible i just. I finalment estableix la governança alimentària i la planificació territorial com a elements que garantisquen la continuïtat d’un procés necessari per a poder construir un sistema alimentari bo per al nostre ecosistema.